Negocis a Camerun, Yaoundé
Comerç exterior i negocis a la República del Camerun, Yaoundé, Douala
Camerun és un país de Àfrica Central
- La capital política i administrativa del Camerun és Yaoundé
(2,7 milions d'habitants)
- La capital econòmica és Douala
- Altres grans ciutats cameruneses són Bamenda, Garua,
Marua,
Bafoussam i Ngaoundéré
- El PIB per habitant (paritat de poder adquisitiu) del Camerun és de 2.300 dòlars, una de les deu
primeres economies de l'Àfrica Subsahariana.
- Els principals productes agrícoles camerunès són els plàtans, el cacau, el cafè, el cotó, la mel
- El Camerun té importants recursos petrolífers, miners i forestals
- La corrupció és un problema important al Camerun
- El sector informal camerunès representa el 75% de la mà d'obra urbana
- El principal afluent del Riu Níger és el Riu camerunès Benue
- El Camerun té fronteres amb la República Centreafricana (797
km), la República del Congo (523 km), Gabon (298 km, Oyem), Guinea
Equatorial (189 km), Nigèria (1.690 km, Maiduguri) i el Txad (1.094 km, Kousséri és a 10 km de N'Djamena)
- Grup terrorista jihadista de Boko Haram
Estudiar comerç exterior online amb l'EENI Global Business School
Camerun Camerun
- Màsters: Negocis a l'Àfrica, Transport a l'Àfrica, Negocis Internacionals, Comerç Exterior
- Doctorat: Negocis Africans, Comerç Global, Logística Global
Més informació: Negocis a Camerun, portal de formació superior de l'EENI.
-
Cameroun
-
Cameroon
-
Camarões
Paterson Ngatchou
- La població camerunesa és de 24 milions d'habitants
- 1961:
5 milions
- 1971: 7 milions
- 1990: 12 milions
- 2009: 19,5 milions
- Densitat de població: 50 habitants / km²
- La superfície del Camerun és de 475.650 km²
- El Camerun és una República
- El Camerun va obtenir la seva independència de França el 1961
- Prefix telefònic: 237
- Domini d'Internet: .cm
- Moneda del Camerun: el Franc CFA (XAF)
Regions del Camerun
Les regions del Camerun són (entre parèntesi la capital / població en milions d'habitants / superfície):
- Adamawa (Ngaoundéré / 0,8 / 63.701)
- Centre (Yaoundé / 3 / 68.953)
- Est (Bertoua / 0,7 / 109.002)
- Extrem nord (Marua / 3,1 / 34.263)
- Litoral (Douala / 2,5 / 20.248)
- Nord (Garua / 1,6 / 66.000)
- Oest (Bafoussam / 1,7 / 13.892)
- Sud (Ebolowa / 0,6 / 47.191)
- Nord-oest (Bamenda / 1,7 / 13.892)
- Sud-oest (Buéa / 1,3 / 26.410)
Organitzacions econòmiques i d'integració (Camerun)
- CEMAC
- CEEAC
- OHADA
- CEN-SAD
- Autoritat de la Conca del Níger
- Banc dels Estats de l'Àfrica Central (BEA)
- Organització Internacional de la Francofonia
- Commonwealth
- Organització per la Cooperació Islàmica
Transport i logística a Camerun
El port de Douala
es el principal port camerunès.
Altres ports: ports de Limbé i Kribi
Port fluvial a Garua (estacional, al Riu Bénoué)
Aeroports Internacionals
- Douala
- Yaoundé-Nsimalen
- Garua
- Marua
Camerun té 50.000 km de carreteres (6.000 asfaltades).
- La carretera nacional 1 surt de Yaoundé fins Kousséri i Fotoko a la província de l'extrem nord.
- La carretera nacional 2 va cap al Sud de la capital cap Ambam abans de continuar cap
Gabon i
Guinea Equatorial.
- La carretera nacional 3, la més transitada del Camerun i per tant la més perillosa,
cobreix la distància entre Yaoundé i Douala.
- La carretera nacional 4 va al nord-oest a Bafoussam
a la província de l'oest.
- La carretera nacional 9, no travessa la capital, comença a Mbalmayo i lleva a les ciutats de Sangmélima, Djoum i Mintom, a la província del Sud.
- La carretera nacional 10 va cap a l'Est de Yaoundé a Ayos i finalment a Bonis a la província de l'Est.
Carreteres cap:
- Kano (Nigèria)
- Kélo i Moundou
(Txad)
- Corredor Douala-Bangui
Corredors
de transport africans:
- El corredor Trípoli-Windhoek
- La carretera Transaheliana (Corredor Dakar-Camerun-N'Djamena)
- El corredor Lagos-Mombasa
xarxa ferroviària camerunesa
- 1.020 km de ferrocarrils
- Transcamerunès (Camrail, 918 km): Douala, Yaoundé, Bélabo i Ngaoundéré
Principals ètnies cameruneses:
Al Camerun hi ha més de 280 ètnies.
Nord del Camerun
- Els Peul
(foulbés): 2,9 milions
- Els Kirdis
- Altres ètnies: els Mafa, els Toupouri, els Moundang, els Guiziga o els Massa
Oest del Camerun
- Els Bamileke
- Els Tikar
- Els Bamoun
Sud del Camerun
- Els Beti (el grup principal)
- Altres ètnies: els Bassa, els Boulousi, els Dibom, els Etons, els Ewondo, els Manguissa, els Yabass
Al Camerun hi ha Comunitats Hausses
Les religions de la República del Camerun
- El Cristianisme (65% de la població camerunesa)
- Els Catòlics (38% de la població camerunesa)
- Els
Protestants (26%)
- L'Islam sunnita (Adamawa, el nord, l'extrem nord i a l'oest del Camerun)
- Religions tradicionals africanes
Idiomes del Camerun
Al Camerun hi ha més de 242 idiomes.
Els idiomes oficials del Camerun són el francès (80% de la població camerunesa) i l'anglès.
Camerun, Rwanda i Maurici són els països africans bilingües (francès i
anglès)
Regions francòfones:
- Adamawa (Ngaoundéré)
- Centre (Yaoundé)
- Est (Bertoua)
- Extrem nord (Marua)
- Litoral (Douala)
- Nord (Garua)
- Oest (Bafoussam)
- Sud (Ebolowa)
Regions anglòfones (limítrofes de Nigèria):
- Nord-oest (Bamenda)
- Sud-oest (Buéa)
Altres idiomes:
- El ngoumba, el gbaya, el yayoué, el bamoun, el tikar...
- El fula (Pular) es parla al nord del Camerun.
- El Chamba Leko
Història del Camerun
- El territori de l'actual Camerun va ser colonitzat durant l'era neolítica
- Els primers habitants van ser els pigmeus
(caçadors-recol·lectors Baka)
- 2º mil·lenni aC: migracions
Bantus
- 1er mil·lenni aC: arriben els agricultors Saharians i pastors
- 500 dC: cultura de Sao
- Regnes de Bamoun, Adamawa i Garua
- 1472: arribada dels primers portuguesos (Fernando Pó), Camerun = Camarões en portuguès
- Arriben també els alemanys i els holandesos
- Comerç d'esclaus
- Segle XIX: protectorat alemany
- Construcció del ferrocarril i del port de Douala
- Plantacions de cacau, plàtan i cafè.
- 1918: tutela de la Lliga de les Nacions (Administració de França -
zona oriental - i del Regne Unit - zona occidental)
- Moviment UPC (Unió de Poblacions del Camerun), Ruben Um Nyobe
- Independència de França el 1961
Educació superior a Camerun
Sistema LMD (Llicenciatura, Màster, Doctorat) - Ministeri camerunès d'educació Superior i d'Investigació Científica.
Universitats d'estat
- Universitat de Yaoundé I (Ngoa Ekelle)
- Universitat de Yaoundé II (Soa)
- Universitat de Douala
- Universitat de Buéa
- Universitat de Dschang
- Universitat de Ngaoundéré
- Universitat de Bamenda
- Universitat de Marua
Universitats privades
- Universitat Catòlica de l'Àfrica Central (Yaoundé)
- Universitat de les Muntanyes (Bangangté)
- Universitat Adventista de Nanga-Eboko
- Universitat Protestant de l'Àfrica Central (UPAC)
- Universitat de Yaoundé Sud Ndi Samba
Camerun és membre del Consell Africà i Malgaix per l'Educació Superior (CAMES) i de l'Agència Universitària de la Francofonia (AUF)
Cameroon
Cameroun
Camarões (c) Àfrica - EENI Global Business School 1995-2023.
No fem servir cookies
|